El món des de l'aire - capítol 64. Caminando entre Dinosaurios 1 sangre nueva - Vìdeo Dailymotion. Castells, Human Towers from Catalonia. Castells - patrimoni immaterial de la humanitat. TFG 2014-2015. El Treball Final de Grau (TFG) té com a objectiu principal realitzar un estudi o projecte de caràcter interdisciplinari, generalment associat a diferents mòduls cursats en els estudis, que permet a l’estudiant demostrar la integració de competències pròpies de la seva titulació.
El TFG parteix d’una concepció del mestre com a professional reflexiu, amb interessos intel·lectuals i de recerca, que explora l’experiència educativa amb la finalitat de fer aportacions de millora tant de la pràctica com de la teoria que la configura. Aquesta idea de professional correspon a un mestre agent de canvi i de transformació, que va molt més enllà del mestre tècnic que aplica els mètodes i procediments necessaris que indica el currículum educatiu. El mestre que és capaç de dur a terme una pràctica educativa reflexiva i d’emprar la investigació-acció en el seu quefer esdevé un mestre amb criteri. Exposició Music i Arts. Marcel Gonzàlvez sur Twitter : "Descobrint noves maneres d'estructurar enllaços per a la cerca d'informació #educació... Educación en EL PAÍS. Un pacto verbal en 2007 con la Xunta, tras la crisis de los comedores en Vigo El bipartito permitió a los profesores sancionados cobrar por prestar este servicio. El colegio Lope de Vega amenazó a los padres con la posibilidad de retirar el servicio si no pagaban “Ahora no tendría becas ni ayudas” Gracias a las becas —esas que ahora echa en falta—, este catedrático sin apenas visión pudo comenzar Derecho y terminarlo en 1986 con el premio extraordinario Cazadores de plagios Martin Heidingsfelder acusa al ministro alemán de Cooperación y Desarrollo de haber copiado hace 25 años su tesis doctoral La inmersión ideológica de Cataluña Evacuar el castellano de la escuela ni tiene razón pedagógica ni ha cohesionado más La beca, para pagar las deudas El retraso en el abono de las ayudas provoca que muchos estudiantes se ahoguen en préstamos.
Sami Naïr entra en el Claustro de la Universitat de València El filósofo y sociólogo francés será investido Doctor Honoris Causa este lunes Hora de reinventarse. La Vanguardia en català - LaVanguardia.com. Generació digital. Generació digital, 2a hora En aquesta segona hora de programa, connectem amb Francesc Xavier Blasco, que és a Tàrrega en la primera edició del Festival Galacticat. La Gina Tost amb els seus Favorits i Roger ... Generació digital 26/04/2014 Generació digital, 1a hora En aquesta primera hora parlem de Softonic amb l'ajuda del seu fundador Tomàs Diago i un dels seus editors, Fabrizio Ferri.
A més, després de la tertúlia d'actualitat, ... Apps de capçalera Els emprenedors Els favorits de la Gina Tost La finestra dispersa Connexió iCat El senyor Riudebitlles Aquest dissabte al Generació digital ... Ens acompanyarà en Fabrizio Ferri, editor de Softonic. Generació digital 23/04/2014 GDDossier - Ressistències Heròiques Obrim un GD Dossier dedicat a les ressistències heròiques amb els convidats Cels Piñol i Àlex Santaló, creadors del còmic 1714 Baluard. El lingüista alemany Georg Kremnitz guanya el XXII Premi Internacional Ramon Llull. La Fundació Ramon Llull ha distingit amb XXII Premi Internacional Ramon Llull el lingüista alemany Georg Kremnitz per la seva contribució a la difusió exterior de la llengua i la cultura catalanes. El francès Bernard Lesfargues ha rebut el primer Premi Ramon Llull de Traducció Literària per la seva traducció de 'Mirall trencat' de Mercè Rodoreda i el director del Yorkshire Sculpture Park, Peter Murray, ha estat guardonat amb el primer Premi Ramon Llull a la Promoció Internacional de la Creació Catalana per l'exposició que l'espai va acollir de l'escultor Jaume Plensa.
La Fundació Ramon Llull endega enguany una nova etapa, després de desvincular-se de l'editorial Planeta i, juntament amb la Fundació Congrés de Cultura Catalana, han lliurat aquest dimarts a Ordino els seus premis internacionals. Són tres guardons destinats a premiar persones o institucions que han treballat en la difusió internacional de la llengua i la cultura catalanes. Tres guardons i 12.000 euros. L'Institut Ramon Llull convidarà escriptors catalans que escriuen en castellà al Saló del Llibre de París.
Eduardo Mendoza, Juan Goytisolo i Javier Cercas figuren entre els escriptors catalans que habitualment escriuen en castellà convidats per l'Institut Ramon Llull a la pròxima edició del Saló del Llibre de París, que té Barcelona com a ciutat convidada. Segons ha informat avui el Llull, a més d'aquests tres escriptors hi haurà, al Saló del Llibre parisenc, que se celebrarà del 22 al 25 de març, Berta Marsé, filla de Juan Marsé i Javier Calvo. La presència d'aquests escriptors representa un canvi de sensibilitat respecte a la Fira del Llibre de Frankfurt de 2007, quan la cultura catalana n'era la convidada d'honor i els escriptors que escriuen en castellà no hi eren presents. Una collita abundant de traduccions Barcelona és la tercera ciutat que es converteix en convidada al Saló de París, després de Buenos Aires (2011) i Moscou (2012).
Catalunya mantiene su "rechazo total" a la reforma Wert al no apreciar cambios. Madrid. (EFE).- La secretaria general del departamento catalán de Ensenyament, María Jesús Mier, ha lamentado este miércoles que el Ministerio de Educación no haya "movido ni una coma" en su planteamiento sobre la reforma educativa, si bien Catalunya seguirá dialogando de manera bilateral y presentará enmiendas al texto cuando corresponda. "No han aceptado ninguna rectificación, con lo cual el rechazo es total", ha declarado Mier a los periodistas a su salida de la sectorial en la que el ministro José Ignacio Wert ha debatido la Lomce con representantes de las comunidades autónomas y a la que ella ha acudido en sustitución de la consellera Irene Rigau.
La representante catalana, que ha asegurado que a partir de ahora la propuesta de ley seguirá su trámite administrativo, ha anunciado que Catalunya presentará enmiendas al texto cuando el anteproyecto inicie el trámite parlamentario y que seguirá abierta al diálogo. Wert defiende que el catalán será tratado igual que el castellano. Catalunya y Andalucía piden la retirada de la reforma de Wert.
Después del fracaso de la última Conferencia Sectorial de Educación celebrada el pasado 4 de diciembre, el ministro José Ignacio Wert se reunió este miércoles de nuevo con los representantes del ramo en las comunidades autónomas para llegar a un acuerdo sobre la Ley Orgánica para la Mejora de la Calidad Educativa (LOMCE). De entrada, el acuerdo era difícil: Catalunya, Andalucía, Canarias y Asturias pidieron la retirada del texto.
En el caso de Catalunya, la secretaria general del departamento de Enseñanza, Maria Jesús Mier, que sustituyó a la consellera en funciones Irene Rigau —quien preferirió asistir al acto de firma del acuerdo de estabilidad entre CiU y ERC, alcanzado ayer y que incluye una eventual consulta soberanista en 2014— se mostró "escéptica" sobre posibles acuerdos. De hecho, la número dos de Rigau afirmó, antes de entrar a la reunión con Wert que el último borrador de la reforma educativa apenas recoge cambios. "Es una reforma necesaria" Una major inversió no garanteix un millor resultat. La educación española retrocede. Todas las matizaciones serán necesarias para analizar los resultados de los alumnos de 15 años en el Informe PISA 2006, pero el primer dato frío es que España es el país que más ha bajado su nivel de lectura respecto a informes anteriores, de 581 puntos de media a 561, lo que le deja en el puesto 35 de 57 países, por detrás de Luxemburgo, Portugal, Italia o Eslovaquia, que habían obtenido hasta ahora peores resultados.
Se trata de una bajada de 20 puntos, la mayor entre los 37 países que también se evaluaron en 2003. De una bajada, además, que evidencia más contundentemente que nunca un problema que no es nuevo, la falta de capacidad para entender lo que se lee, y que además puede estar lastrando los resultados en las otras competencias que mide la comparación internacional de la Organización para la Cooperación y el Desarrollo Económico (OCDE), que ha evaluado a sus 30 países miembros y otros 27. La inversión pública en Educación sigue por debajo de la media de la OCDE.
Edu3.cat. Som Escola farà costat a la Generalitat en desobeir la llei educativa de Wert. Redacció - 07/12/2012 - 21.02h. "Si ell se sent com un toro, nosaltres ens sentim com un ruc català... tossut". És la resposta de Josep Maria Cervelló, un dels portaveus de la Plataforma Som Escola, a les declaracions del ministre d'Educació, José Ignacio Wert, en què afirma que davant les crítiques que ha generat l'esborrany de reforma educativa que impulsa se sent "com un toro brau, em faig més fort davant del càstig".
Cervelló ho ha dit en una entrevista a "El Matí de Catalunya Ràdio", en què ha assegurat que aquesta llei no s'aplicarà perquè és inaplicable i que, en el cas que tirés endavant, s'hauria de desobeir. En resposta a si Som Escola animaria al boicot, Cervelló ha dit: "sí, el que passa és que la desobediència l'ha de fer la Generalitat de Catalunya i el Departament d'Ensenyament perquè són els que han de donar les instruccions als mestres i a les escoles de què és el que han de fer. Dir-los si els projectes lingüístics de centre continuen vigents o no. " Www20.gencat.cat/docs/Educacio/Home/Arees_actuacio/innovacio_educativa/Plans educatius entorn/doc_marc_pee_cat.pdf.
Los colegios concertados deberían ser solo mixtos y sin ánimo de lucro. No es fácil de entender el empeño del ministro de Educación por tratar de favorecer un modelo educativo subvencionado que nada tiene que ver con la iniciativa social. Tampoco parece muy adecuado extender un sistema de concesiones de centros concertados que genera dudas porque la adjudicación de estos concursos pueda recaer en entidades ideológica o afectivamente afines. Y todavía es menos comprensible que con la excusa de la libertad de elección de centro se trate de blindar una educación diferenciada sostenida con fondos públicos, que en España no obedece en ningún caso a criterios pedagógicos sino exclusivamente a una forma muy concreta de entender la educación católica. El actual Gobierno está desperdiciando una magnífica oportunidad Sin entrar en la necesidad o no de los diferentes tipos de centros educativos que hay en España (públicos, concertados y privados) la realidad es que, a día de hoy, el sistema ya no parece que sea modificable en cuanto a la coexistencia de todos ellos.