En Català/valencià. Socials. Històries d'Europa. Un satèl·lit del bloc CIÈNCIES SOCIALS, GEOGRAFIA I HISTÒRIA de l'Institut ÈGARA [Terrassa] La inmigración es una fuerza transformadora, que produce cambios sociales profundos e imprevistos tanto en las sociedades de origen como en las de acogida, en las relaciones entre los distintos grupos dentro de las sociedades de acogida y entre los propios inmigrantes y sus descendientes.
![Un satèl·lit del bloc CIÈNCIES SOCIALS, GEOGRAFIA I HISTÒRIA de l'Institut ÈGARA [Terrassa]](http://cdn.pearltrees.com/s/pic/th/contemporani-geografia-154277700)
La inmigración va acompañada, no sólo de procesos de aculturación por parte de los inmigrantes, sino también de medidas políticas de los Estados para controlar las oleadas. También conlleva distintos tipos de reacciones de los residentes establecidos y de sus políticos, que pueden considerar que los recién llegados son amenazas culturales o económicas. El miedo al extranjero —la xenofobia de la llamada sociedad del menosprecio— crece en mayor o menor medida con todas las formas de migraciones internacionales y se ve agudizado por la crisis económica global, los atentados terroristas, la guerra y la afluencia de refugiados.
Un satèl·lit del bloc Ciències Socials, Geografia i Història del professor de l’Institut ÈGARA José Luis Lacueva. Les causes de la guerra i l’aixecament militarEl desenvolupament de la guerra.La Guerra Civil a Catalunya.La fase final de la guerra. 1.
La guerra civil que esclatà el 1936 va tenir unes causes profundes (les tensions del segle XIX) i unes causes immediates, les encarregades d’encendre la metxa,que cal situar-les durant l’últim període de la Segona República. El context internacional va influir en el desenvolupament de la guerra; a les portes de la Segona Guerra Mundial (la gran guerra genocida del segle XX), la Guerra Civil es converteix en una guerra internacional, el primer acte de la gran confrontació del segle XX entre els feixismes i la democràcia.
Causes profundes:Catolicisme -laïcisme Divisió i confrontació ideològica “El fascismo y el comunismo eran muy débiles en España antes del golpe de 1936. Un satèl·lit del bloc Ciències Socials, Geografia i Història del professor de l'Institut ÈGARA José Luis Lacueva. “Será una batalla larga.
En el Congreso y los tribunales. En la opinión pública. Definirá el ambiente en el que Estados Unidos elegirá al sucesor de Barack Obama en noviembre de 2016. Las medidas de Obama para regularizar a hasta cinco millones de inmigrantes indocumentados —y la respuesta de la oposición republicana— amenazan con elevar la crispación que paraliza Washington desde hace media década. El problema, para el Partido Republicano, es medir las fuerzas. La primera respuesta a la acción ejecutiva de Obama —medidas adoptadas sin el Congreso— fue doble. El argumento del Partido Republicano es que Obama ha excedido los límites constitucionales de su cargo y exhibe una tendencia peligrosa a convertir la presidencia de EE UU en un poder imperial que revienta los equilibrios de poder establecidos en la Constitución.
Un satèl·lit del bloc Ciències Socials, Geografia i Història del professor de l'Institut ÈGARA José Luis Lacueva. Cuando acabó la Guerra Civil española, más de la mitad de los 28 estados europeos estaban dominados por dictaduras con poderes absolutos, que no dependían de mandatos constitucionales ni de elecciones democráticas.
Excepto en el caso de la Unión Soviética de Stalin, todas esas dictaduras procedían del firmamento político de la ultraderecha y tenían como uno de sus principales objetivos la destrucción del comunismo. El general Francisco Franco y su dictadura no eran, por lo tanto, una excepción en aquella Europa de sistemas políticos autoritarios, totalitarios o fascistas. Pero al margen de las categorías que se utilicen para definirlos, la mayoría de esos despotismos modernos eran hijos de la Primera Guerra Mundial, la auténtica línea divisoria de la historia europea del siglo XX, la ruptura traumática con las políticas del orden autocrático imperial hasta entonces dominantes. ampliar foto.
Un satèl·lit del bloc CIÈNCIES SOCIALS, GEOGRAFIA I HISTÒRIA de l'Institut ÈGARA [Terrassa] 24 coses que ningú em va explicar. Enllaços i recursos per a les Ciències Socials a l'ESO i al batxillerat: Història i Geografia, Història de l'Art, Història del M n Contemporani, etc. Ciències Socials. Experiències a compartir. Buscador. El rebost de Clio. Materials de Geografia i Història – Portafoli digital d'Agustí Campos Perales. Socialsbloc. Geografia en ESO. Apunts de història i geografia.
Merlí. Catàleg de recursos educatius. Educació i les TIC - Portal de serveis per a l'educació. Ciències socials. Fascina't amb les C.Socials amb TIC. Didàctica de l'educació infantil. La programació de les unitats didàctiques o unitat de programació d’aula és el nexe d’unió entre la proposta pedagògica de centre i la pràctica docent a l’aula.
Té caràcter de projecte, és a dir, s’anticipa a l’activitat educativa. Ha de precisar amb detall què, com i quan s’ha d’ensenyar i avaluar per orientar l’activitat quotidiana del personal educador. Per tant, ha d’especificar els continguts, els objectius, les activitats d’ensenyament-aprenentatge, els criteris i les activitats d’avaluació, la temporalització i les orientacions didàctiques per portar-la a terme.
LA MÀGIA DE LA HISTÒRIA. PRIMÀRIA ESTUDI 6é-6º : TEMA 11. GEOGRAFÍA FÍSICA DE EUROPA Y ESPAÑA. Història, Geografia, Ciències Socials - INICI. El Bloc de les Ciències Socials a l’ESO i al Batxillerat. Materials educatius – Ciències Socials, Geografia i Història. Projecteseneso2. Ciències Socials en Xarxa. Voltaire és el pseudònim de François Marie Aruet (1694-1778), un dels grans intel·lectuals del segle XVIII.
De gran influència a l’Europa del seu temps, en tots els seus escrits va defensar la tolerància, el progrés, la igualtat, les llibertats polítiques i individuals del ciutadà… Idees trencadores i innovadores per al seu temps. Idees que obririen les portes a la Revolució francesa i a una nova etapa de la història. Nascut a París, va rebre una bona educació amb els jesuïtes. L'ALZINA. Ciències Socials-2ESO. Ciències Socials Paula López. PLE l´Antic Egipte: Presentació. Aquest bloc ha sigut creat com una activitat del mòdul didàctic dins del curs de Expert universitari en competència professional per l´ensenyament en llengües de la Universitat Miguel Hernàndez d´Elx.
L´entorn personal d´aprenentatge (PLE) d´aquest bloc de Ciencies Socials, va dirigit a alumnes de 1r d´ESO. L´Atic Egipte és la unitad didáctica que hem triat.Per al desenvolupament de la Unitat didáctica, hem tigut en compte la Llei orgànica 8/2013, de 9 de desembre, per a la millora de la qualitat educativa i el Decret 87/2015, de 5 juny, del Consell, pel queal s´establix el currículum de l´Educación Secundària Obligatòria i del Baxillerat.Començarem estudiant el riu Nil i la seua importància, posteriorment, analitzarem el naixement de la civilització egípcia i les diferents etapes històriques per les que va travessar. C.SOCIALS a SECUNDÀRIA. Ciències Socials 3 ESO. Ciències socials. Primer d'ESO. Geografà i història. Pàgina de les Ciències Socials, Ies Juníper Serra. Aprenem Ciències Socials. HistoTube.cat. HISTORIATA. Principals climes del món En aquesta pàgina està el temari i els recursos educatius de 3r d’ESO.
Blogs - Sapiens.cat. Història en present. Blog d'aula de Geografia d'Espanya. TEMES D'HISTÒRIA CONTEMPORÀNIA. Bibliografia bàsica Al nivell al que van adreçats aquests dossiers les millors fonts són els llibres de text de la matèria (Ciències Socials a l'ESO i Història del Món Contemporani -Modalitat d'Humanitats i Ciències Socials- i Història -Matèria Comuna- al Batxillerat).
En aquesta selecció bibliogràfica s'inclouen obres que, pel seu caràcter complementari, sintètic o de visió general, són especialment interessants. Manuals d'Història Contemporània Universal DD.AA. Manual de Historia Universal (volums 7, 8 i 9). Ciències Socials. Història del Món Contemporani (1r de batx) - història_armandfiguera jimdo page! Pàgina Personal José Luis Fierro. JOSÉ LUIS FIERRO Pàgina Personal Pàgina Personal de José Luis Fierro Monteagudo E-mail: jfierro@xtec.cat / fierro.joseluis@gmail.com.
Materiales Didácticos de Antonio José Fernández Ibáñez.