Índice

El planeta viu Quan escrius la teva adreça, què hi inclous? Segurament el país, la ciutat i el carrer. Fem una comparació i diguem que la galàxia Via Làctia és el «país» on hi ha la Terra, que el sistema solar, és a dir, el Sol i els seus planetes, és la «ciutat», i que l’òrbita de la Terra dins del sistema solar és el «carrer». Gràcies als avenços en astronomia i física, els científics han entès molt millor com d’especial és el lloc que ocupem a l’univers. D’entrada, la nostra «ciutat», el sistema solar, es troba a la regió ideal de la Via Làctia, ni massa prop ni massa lluny del centre. El «carrer» ideal: No és menys «exclusiu» el «carrer» on és la Terra, és a dir, la seva òrbita dins aquesta «ciutat», el nostre sistema solar. Per altra banda, el Sol és la «central elèctrica» perfecta. El «veí» perfecte: Si haguessis de triar un «veí» per a la Terra, et seria difícil trobar-ne un de millor que la Lluna.

Molecular Expressions: Electricity and Magnetism: Interactive Tutorial - The Rutherford Experiment The Rutherford Experiment This classic diffraction experiment was conducted in 1911 by Hans Geiger and Ernest Marsden at the suggestion of Ernest Rutherford. Details about the experiment and how to operate the tutorial are provided beneath the applet window. The tutorial simulates diffraction of alpha particles (helium nuclei containing two positive charges) by a thin foil made of gold metal. Opposite the gold foil is a zinc sulfide screen that emits a flash of light when struck by an alpha particle. To operate the tutorial, use the slider to increase the slit width from a range 0.1 to 9.0 nanometers. Geiger and Marsden expected to find that most of the alpha particles travel straight through the foil with little deviation, with the remainder being deviated by a percent or two. What they found, to great surprise, was that while most of the alpha particles passed straight through the foil, a small percentage of them were deflected at very large angles and some were even backscattered.

¿Se puede crear agua de la nada? El Santo Grial de la gestión del agua sería la posibilidad de crear este recurso desde la nada. Una invención de estas características supondría una auténtica revolución, algo que permitiría garantizar las demandas de toda la humanidad. Sin embargo, ¿un invento así sería posible? La molécula del agua está compuesta de oxígeno (O) e hidrógeno (H). Para unir estos dos átomos sería necesaria una gran descarga de energía (hidrólisis), que podría conllevar un importante riesgo de explotación, al ser dos moléculas altamennte inflamables. Por lo tanto, el proceso, que en la teoría parece posible, sería muy complicado poderse llevar a cabo. El proyecto MELiSSA La Agencia Espacial Europea activó en 2009 el proyecto MELiSSA, enfocado para generar alimento y otros recursos de manera natural en el espacio. El proyecto MELiSSA busca la creación de un ciclo ecológico cerrado para garantizar el abastecimiento en entornos aislados Fases en las que se divide el proyecto MELiSSA. El agua es finita, pero...

La vida meravellosa » Bioquímica i metabolisme La química de la vida Aquesta animació pot ajudar-te a entendre el pH i la seua escala. Glúcids Observeu la ciclització de la glucosa en aquesta animació. La formació d’enllaços: O-glucosídics en els glúcids, peptídics en els aminoàcids i fosfodiéster en els nucleòtids. En el següent vídeo s’explica (en anglès) la reacció de Fehling. Proteïnes Podeu ampliar la informació sobre el comportament amfòter dels aminoàcids, el punt isoelèctric (pI) i la separació d’aminoàcids per electroforesi en aquesta pàgina. Trobareu informació sobre l’enllaç peptídic en aquesta pàgina. Sobre l’estructura de les proteïnes podeu veure aquest vídeo. Podeu fer una visita interactiva a la maquinària molecular de la cèl·lula en aquest enllaç de la pàgina RCSB Protein Data Bank. Enzims Observa la següent animació en anglès, molt completa, sobre els diversos enzims i les seues funcions. A continuació tens més animacions que mostren el paper dels enzims com a catalitzadors, l’al·losterisme o l’energia d’activació dels enzims.