Mano de obra para el III Reich. La imagen que acompaña este artículo, tomada en 1941, en plena II Guerra Mundial, es elocuente. La bandera española y la nazi presiden la partida desde la estación de Francia de Barcelona de un contingente de “productores” hacia Alemania. Los gobiernos de Francisco Franco y Adolf Hitler habían firmado un acuerdo el 21 de agosto de ese año. España aliviaba así el problema del desempleo y, de paso, echaba una mano a una Alemania conquistadora que parecía invencible. Berlín necesitaba con urgencia mano de obra para sus fábricas, sobre todo de armamento. Lee también Una exposición en París aporta luz sobre uno de los capítulos menos conocidos de la II Guerra Mundial La Universidad París 8, en el suburbio de Saint-Denis, alberga hasta finales de octubre una exposición sobre las peripecias, a menudo dramáticas y con nombres y apellidos, de estos trabajadores portugueses y españoles.
No todos los trabajadores ibéricos gozaban del mismo estatus. Cadena SER: Escucha El tren de la Història. Unes jornades internacionals compartiran coneixements i experiències sobre els refugis antiaeris. Barcelona va ser la primera ciutat del món bombardejada sistemàticament des de l’aire. Els refugis que la ciutadania va construir per salvar vides davant dels bombardeigs esdevingueren, durant la Segona Guerra Mundial i els primers compassos de la guerra freda, patrimoni europeu contra la barbàrie. Quins models i camins es van seguir en la construcció dels refugis? Quins usos posteriors han tingut? Quins relats articulen avui la seva memòria? Quina influència va tenir el cas de Barcelona en altres països? Professionals de la història, l’arqueologia, l’art o l’arquitectura, així com representants de la societat civil que reivindiquen els refugis en tot el continent, es donaran cita a les jornades internacionals 'Refugis.
L’activitat tindrà lloc els dies 16 i 17 de març de 2023 a La Model Espai de Memòria (c/ d’Entença 155 de Barcelona) en el marc de l’exposició '1322. “1.322. Refugis antiaeris de Barcelona” ens convida a descobrir el rastre de la Guerra Civil al subsol de la ciutat | Barcelona Cultura. Una exposició fotogràfica a La Model. Espai Memorial dona a conèixer aquesta xarxa de solidaritat, resistència i autoorganització. Durant la Guerra Civil es van construir a Barcelona 1.322 refugis antiaeris amb la finalitat de protegir la població dels bombardejos.
La Regidoria de Memòria Democràtica commemora el 85è aniversari de l’històric bombardeig que va patir la capital catalana el 16,17 i 18 de març de 1938 amb el programa “1.322. Refugis antiaeris de Barcelona”. Aquest programa inclou una exposició fotogràfica del mateix títol que es pot visitar a La Model. Espai Memorial, les jornades “Refugis. Si a la superfície de Barcelona hi veiem les cicatrius de l’última guerra viscuda a la ciutat, al subsol hi trobem un testimoni extraordinari de solidaritat i resistència: la xarxa de refugis. Exposició fotogràfica “1.322. L’exposició “1.322. Jornades internacionals “Refugis. ¿Qué hacer con los refugios antiaéreos de Barcelona? La Barcelona subterránea esconde uno de los episodios más dolorosos de la ciudad. A escasos metros de profundidad, se conversan todavía numerosos refugios antiaéreos que salvaron miles de vidas de los bombardeos de la Aviación Legionaria italiana durante la Guerra Civil.
Algunos de estos espacios son accesibles hoy en día y permanecen ocultos en los lugares insospechados. Pocos podrían imaginar que detrás de una minúscula puerta en la cocina de la escuela Pia de Sarrià mientras se cortan verduras y se fríen patatas se esconde un antiguo refugio. Se trata del número 924 y formó parte de la Escuela Popular de la Guerra cuando se instaló a partir de agosto del 1936 en este emplazamiento por iniciativa de la Generalitat de Catalunya donde se formaron cerca de dos mil oficiales. “Es un intento de visualizar por las fuerzas republicanas de que no será una guerra corta y trataban de vestir el frente de Aragón.
Exposición fotográfica Nueva vida. Refugis de la Guerra Civil, on estava prohibit parlar de política. 15 de de març del 2023. 19:56 Les històries dels refugis de guerra de Barcelona són tan infinites com el seu nombre, ja que fins ara se n’han localitzat 1.322, però la quantitat no deixa mai de créixer. Hi estava prohibit fumar, però més proscrit estava encara parlar de política, perquè tot i que és cert que la seva construcció diu molt de la fraternitat amb què els veïns van posar-hi l’espatlla, la veritat és que la rereguarda barcelonina va ser un caos, no eclesiàsticament (això, per descomptat), sinó que ho va ser de venjances i traïcions, de punyals per l’esquena entre camarades.
Doncs això, que allà a baix, mentre sonaven les sirenes, no es parlava de política. Va ser a les 10.08 hores del 16 de març quan fa 85 anys van començar aquelles bàrbares tres jornades de bombardeig. «Mallorca era com un gran portaavions ancorat davant Barcelona i aquells bombardejos tenien alguna cosa fins i tot d’experimental», explica Domènech.
Notícies relacionades Quatre taules rodones sense precedents. Catalunya s’obre a descolonitzar els seus museus. Catalunya s’obre a descolonitzar les col·leccions dels seus museus per primera vegada a través d’un procés pioner a Espanya. Una convocatòria de l’Agència Catalana de Cooperació ha permès finançar amb 628.000 euros un programa de tres anys per desenvolupar un interessant projecte relacionat amb l’educació pel desenvolupament i la justícia global. L’objectiu és aclarir l’origen de les peces de molts museus públics. Inclou el Museu Etnològic i de Cultures del Món i el Museu de Ciències Naturals, a Barcelona; el Museu de l’Art de la Pell d’Igualada i el de Vic; la Biblioteca Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú, centrat en les Filipines; el Museu Darder de Banyoles i els fons de la col·lecció Sabater Pi de la Universitat de Barcelona.
«Cal obrir el debat sobre l’herència del colonialisme, sobre la legitimitat o no de les peces que hi ha als museus» «El debat és inevitable. Art i memòria Menys eurocentrisme. Tot es mou - Els refugis de la Guerra Civil, en 85 dels bombardejos a Barcelona. Telenotícies comarques - El subsol de Barcelona amaga molts refugis antiaeris de la Guerra Civil. Unes jornades internacionals compartiran coneixements i experiències sobre els refugis antiaeris. Refugis de la Guerra Civil, on estava prohibit parlar de política. El futur dels refugis. La Barcelona subterrània amaga un dels episodis més dolorosos de la ciutat.
A pocs metres de profunditat encara es conversen nombrosos refugis antiaeris que van salvar milers de vides dels bombardejos de l’ Aviació Legionària italiana durant la Guerra Civil. Alguns d’aquests espais són accessibles avui dia i estan amagats en llocs insospitats. Poques persones es podrien imaginar que darrere d’una porta minúscula, a la cuina de l’escola Pia de Sarrià, mentre es tallen verdures i es fregeixen patates, s’hi amaga un antic refugi. Es tracta del número 924 i va formar part de l’ Escola Popular de la Guerra, quan es va instal·lar a partir de l’agost del 1936 en aquest emplaçament per iniciativa de la Generalitat i on es van formar prop de dos mil oficials. “Era un intent de les forces republicanes de visualitzar que no seria una guerra curta, i provaven d’abastir el front d’ Aragó.
Una nova investigació permet documentar 400 espais i fotografiar-ne una quarantena. Encara ens falta fer memòria i justícia històriques. Dia de les Víctimes de l'Holocaust. El gran negoci dels negrers catalans, a "Sense ficció" - TV3. Les fortunes que van acumular famílies com els Vidal Quadras, els Conill, els Xifré, els Goytisolo o els López al segle XIX "ara equivaldrien a milers de milions d'euros", explica Martín Rodrigo, professor d'Història Contemporània de la UPF. "La fortuna de moltes famílies catalanes s'explica pel comerç d'esclaus, i molts dels accionistes de les principals companyies i bancs fundats a Barcelona, com el Banc Hispanocolonial, la Sociedad Catalana para el Alumbrado por Gas, origen de Naturgy, o el Banc de Barcelona, eren negrers o indians que hi estaven vinculats. " Durant bona part del segle XIX, Catalunya va transportar desenes de milers d'esclaus africans per vendre'ls i explotar-los a Amèrica, sobretot a l'illa de Cuba.
Tot i que el tràfic d'éssers humans ja estava prohibit des del 1820, centenars de negrers catalans van continuar dedicant-se a aquesta activitat de manera il·legal per proveir les hisendes de cafè, cotó o cacau a les Antilles. Direcció i guió: Jordi Portals Música: Artlist.