background preloader

Murs de Bitàcola

Facebook Twitter

Murs de Bitàcola - Brigades Internacionals Barcelona

Popap - Murs de Bitàcola, grafitis amb codi QR per reivindicar la memòria històrica. Via Laietana: impunitat o memòria? – Facultat de Belles Arts. Activitat de recerca 10.12.2021 – Plaça d’Antonio López – Idrissa Diallo (Mural) 11.12.2021 – Espai Assemblea de Comissions Obreres (Debat) L’artista Roc Blackblock pinta un mural per reivindicar la Prefactura de policia de Via Laietana com a lloc de memòria ● Ho farà sobre un canva de gran format instal·lat a la Plaça d’Antonio López – Idrissa Diallo durant el divendres 10 de desembre; ● El dia següent, el mural serà penjat a la seu de Comissions Obreres coincidint amb la jornada “Via Laietana: impunitat o memòria?” Organitzada per l’Ateneu Memòria Popular; ● La iniciativa forma part del projecte Murs de Bitàcola i compta amb la col·laboració de l’Observatori Europeu de Memòries i del projecte Art Públic i Memòria de la Universitat de Barcelona, i amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona.

La iniciativa forma part del projecte Murs de Bitàcola i coincideix amb la jornada “Via Laietana: impunitat o memòria?” +Informació. Via Laietana, la comissaria del terror. La Brigada Social era la policia del franquisme creada després de guanyar la guerra amb l’assessorament de la Gestapo. L’advocat Enric Leira, militant del PSUC, explicava al 2017 les tortures que va patir a la comissaria de la via Laietana. El 20 de gener del 1969 recorda que va estar tota la nit sense dormir, amb amenaces que el tirarien per la finestra.

Els policies més coneguts de l’època són els germans Antonio Juan i Vicente Juan Creix, caps de la Brigada Social. Una fàbrica de tortures Les tortures més habituals eren la banyera, consistia a submergir el cap a l’aigua fins a l’ofec; el cristo, posar una persona estesa en una taula amb les extremitats penjant i pegar-la, o la cigonya, que obligava a posar la persona detinguda a la gatzoneta i colpejar-la. Tot plegat per aconseguir confessions autoinculpatòries. Mural <i>Impunitat o Memòria</i> - Barcelona | Via Laietana - Pobles de Catalunya. Barcelona - Mural Impunitat o Memòria (Foto: Albert Esteves, 2022) Barcelona - Mural Impunitat o Memòria (1) (Foto: Albert Esteves, 2022) Barcelona - Mural Impunitat o Memòria (Foto: Anna Corcoll, 2021)

Un mural a Via Laietana per reclamar que la comissaria sigui un memorial. Un mural per reclamar que la Policia Nacional abandoni la prefectura de la Via Laietana, a Barcelona, i que l’edifici es converteixi en un espai de record de les tortures que s’hi van practicar durant el franquisme. És l’acció amb què l’artista urbà Roc Blackblock reinvidica que la seu policial passi a ser un memorial de la repressió de la dictadura. El resultat serà visible a partir d’aquest dissabte, quan el mural es penjarà a la seu de Comissions Obreres, situada també a la Via Laietana, a prop de la comissaria de la Policia Nacional, punt on han acostumat a confluir les protestes dels darrers anys contra les sentències als dirigents del Procés i altres independentistes condemnats.

La doble lona que durà la firma de Roc Blackblock s’inspira en la figura d’una víctima de la repressió a la prefectura durant el franquisme, Tomasa Cuevas. L’artista ha comentat que l’ha escollida en representació de “totes les víctimes” de les tortures a la caserna. Roc Blackblock realitza un mural per reivindicar la comissaria de Via Laietana com a lloc de memòria La República.

ACN Barcelona. -L’artista urbà Roc Blackblock pinta aquest divendres una doble lona a la Plaça d’Antonio López – Idrissa Diallo per reivindicar que la comissaria de la Via Laietana esdevingui un espai de memòria. El mural s’inspira en la figura d’una víctima de la repressió a la Prefactura franquista, i es penjarà demà a la façana de Comissions Obreres del mateix carrer, coincidint amb la jornada ‘Via Laietana: impunitat o memòria’, organitzada per l’Ateneu Memòria Popular.

La iniciativa forma part del projecte Murs de Bitàcola, amb la col·laboració de l’Observatori Europeu de Memòries, del projecte Art Públic i Memòria de la Universitat de Barcelona (UB), i del mateix Ajuntament de Barcelona. Roc Blackblock ha dibuixat aquest matí la figura de Tomasa Cuevas, en representació de “totes les víctimes” de repressió i tortures a la comissaria de la Via Laietana. Roc Blackblock realitza un mural per reivindicar la comissaria de Via Laietana com a lloc de memòria | ACN | barcelona | Societat. L’artista urbà Roc Blackblock ha pintat aquest divendres una doble lona a la plaça d’Antonio López - Idrissa Diallo per reivindicar que la comissaria de la Via Laietana esdevingui un espai de memòria. El mural s’inspira en la figura d’una víctima de la repressió a la Prefectura franquista, i es penjarà demà a la façana de Comissions Obreres del mateix carrer, coincidint amb la jornada ’Via Laietana: impunitat o memòria’, organitzada per l’Ateneu Memòria Popular.

La iniciativa forma part del projecte Murs de Bitàcola, amb la col·laboració de l’Observatori Europeu de Memòries, del projecte Art Públic i Memòria de la Universitat de Barcelona (UB), i del mateix Ajuntament de Barcelona. Roc Blackblock ha dibuixat aquest matí la figura de Tomasa Cuevas, en representació de “totes les víctimes” de repressió i tortures a la comissaria de la Via Laietana. El mural té dues cares. L’acció coincideix amb la jornada ’Via Laietana: impunitat o memòria?’ Un mural de Roc Blackblock insta a la transformación de la comisaría de Via Laietana. Roc Blackblock fa un mural a la via Laietana per la prefectura. L’artista d’art urbà Roc Blacblock ha creat aquest matí un mural a la plaça d’Antonio López per reivindicar la prefectura de la Policia Nacional de la via Laietana com a espai de memòria històrica. L’obra “Comissaria de via Laietana: impunitat o memòria” vol visibilitzar la demanda ciutadana de traslladar la policia de la comissaria i convertir l’espai en un lloc de record.

Amb la peça, Roc Blackblock vol que “es faci justícia, reparació i es reconeguin els fets que van succeir a la comissaria durant la dictadura franquista, així com també un gest de memòria i dignitat cap a la ciutat de Barcelona.” L’obra mural, feta amb la col·laboració de l’Ajuntament de Barcelona i la UB, quedarà instal·lada durant tot el cap de setmana davant de la seu de Comissions Obreres, encarada a la prefectura de la via Laietana.

L’obra coincideix amb la jornada de debat d’aquest dissabte sobre l’ús de l’espai policial a l’Espai Assemblea del sindicat. Tomasa Cuevas, víctima de la repressió franquista. [FOTOGRAFIES] Roc Blackblock realitza un mural per reivindicar la comissaria de Via Laietana com a lloc de memòria. L’artista urbà Roc Blackblock pinta avui una doble lona a la plaça d’Antonio López – Idrissa Diallo per reivindicar que la comissaria de la Via Laietana esdevingui un espai de memòria. El mural s’inspira en la figura d’una víctima de la repressió a la Prefactura franquista, i es penjarà demà a la façana de Comissions Obreres (CCOO) del mateix carrer, coincidint amb la jornada ‘Via Laietana: impunitat o memòria’, organitzada per l’Ateneu Memòria Popular.

La iniciativa forma part del projecte Murs de Bitàcola, amb la col·laboració de l’Observatori Europeu de Memòries, del projecte Art Públic i Memòria de la Universitat de Barcelona (UB), i del mateix Ajuntament de Barcelona. Roc Blackblock ha dibuixat aquest matí la figura de Tomasa Cuevas, en representació de les víctimes de repressió i tortures a la comissaria de la Via Laietana. “També és una dona que va fer molt per recuperar la memòria de la gent que va lluitar contra el franquisme”, destaca l’artista per explicar la seva elecció.

Un mural de Roc Blackblock reivindica la transformació de la comissaria de Via Laietana. L'artista urbà Roc Blackblock ha pintat un mural, titulat "Impunitat o memòria", per reivindicar que la comissaria de la Via Laietana de Barcelona es converteixi en un espai de memòria. La gran protagonista del dibuix és Tomasa Cuevas. Un gran retrat de la seva cara pretén representar "totes les víctimes" de repressió i tortura d'aquesta comissaria, que va ser una prefectura franquista. Segons ha explicat l'artista, l'ha escollida per haver estat una persona que "va fer molt per recuperar la memòria de la gent que va lluitar contra el franquisme". El mural té dues cares. A l'altre cantó, com si fos la creu de la moneda, Blackblock ha volgut il·lustrar-hi la "foscor" i la "impunitat" del que passava a la prefectura amb el mateix perfil de Tomasa Cuevas de color negre i amb estètica de fitxa d'ingrés policial, rodejada de noms que recorden formes de repressió i de tortura.

La comissaria com a espai de memòria Murs de Bitàcola. Roc Blackblock pinta contra la Jefatura de vía Laietana. Roc Blackblock, al artista que a principios de este año apoyó al rapero Pablo Hasel con un mural muy crítico con el rey emérito, Juan Carlos I, trabajará durante este viernes en un mural efímero para reivindicar que el edificio de la Jefatura de la Policía en vía Laietana sea un lugar de memoria. En la plaza de Antonio López, el grafitero ha montado una lona, con dos caras contrapuestas porque su intención es que sea "un díptico que contraponga dos ideas".

En una de las caras, se puede ver el rostro de Tomasa Cuevas, una mujer detenida y encarcelada al finalizar la Guerra Civil, aunque Blackblock ha señalado que no pretende centrar la obra en esta persona, "sino que ella representará a todas las víctimas". La lona, de 2,5 por 3 metros, cuenta en su parte superior con la frase "Comisaría de vía Laietana, impunidad o memoria", acompañada de un pequeño dibujo de la fachada del edificio.

[Jornada] Impunitats - Ateneu de Memòria Popular. Youtube. La pell dels murs - Rock Blackblock - Xavier Artigas. 40 murals amb reivindicacions feministes o antifeixistes de la història de Catalunya. L'artista Roc Blackblock,autor del polèmic grafiti del rei emèrit en suport a Hasél, és l'impulsor de més de 40 murals que reivindiquen la memòria històrica. És el projecte anomenat "Murals de Bitàcola" que vol posar en relleu la història de Catalunya basant-se en reclamacions socials, feministes o antifeixistes. L'objectiu és doble: reivindicar la memòria col·lectiva idignificar l'espai públic a través dels seus dibuixos. "Vaig començar per un interès o una motivació personal amb alguns episodis de la història i a poc a poc m'he anat deixant imbuir de tot lo interessant que és atendre i prendre conciència del nostre passat.

" Juga amb l'art urbà per popularitzar moments històrics, amb l'aval d'especialistes i de l'Observatori Europeu de la Memòria. Mira en aquest vídeo el projecte "Murals de Bitàcola" de Roc Blackblock: Els moments històrics als murals de Roc Blackblock no només es poden veure com a intervencions artístiques. Youtube. El grafiter Roc Blackblock impulsa Murs de Bitàcola, murals per a la memòria històrica - Telenotícies. Un mural per reivindicar les lluites socials de Nou Barris. Una fotografia de Kim Manresa feta als anys 70 dona la benvinguda als visitants que s’apropen a l’Ateneu Popular 9 Barris. El grafiter Roc Black Block ha reproduït la imatge a gran escala en una de les façanes de la torre escènica.

“La porta d’entrada a l’ateneu ha canviat de lloc darrerament, com a mínim d’orientació”, explica Borja Lozano, de l’Ateneu Popular 9 Barris, “fa temps que volíem convertir aquesta façana també en un espai artístic“. Roc Black Block i els Murals de bitàcola L’Ateneu sempre ha tingut un vincle molt important amb els grafits i el murals.

La relació de Roc Black Block amb l’equipament també ve de lluny: fa gairebé 10 anys que va pintar una de les façanes de la torre i en fa quatre va repetir l’experiència amb un mural per reivindicar la cultura. Ara ha tornat a enfilar-se amb una plataforma penjant amb els esprais per reproduir la foto de Manresa. “La memòria de la perifèria”