Morir a l’exili | El dossier. Els resultats de la recerca feta ens van fer decidir impulsar un acte de record i homenatge a les víctimes de l’exili Malauradament, queda recerca pendent i encara hi ha 209 exiliats republicans que van morir a Perpinyà entre el 4 de gener i el 30 de desembre del 1939 dels quals no tenim constància del lloc on van ser inhumats El gener del 2021 publicàvem en el número 138 d’aquest mateix setmanari el resultat d’una recerca centrada en les morts als camps d’internament francesos durant el primer any d’exili.
Una troballa casual fent revisió del cost humà del Berguedà ens va portar a una nòmina de refugiats republicans morts que havia publicat el Butlletí Oficial de l’Estat el mes de març del 1940 i La Vanguardia Española el febrer anterior. A partir d’aquí, vam ampliar la cerca afegint altres treballs menors, publicats i consultables en línia, centrats en els camps de Bram, de Setfonts i de Vernet. Jolival@uoc.edu mrtpicas@gmail.com nriudor@gmail.com. "Perpinyà és una de les fosses més grans de la Guerra del 1936-1939" Més de vuitanta anys després de la guerra del 1936-1939, encara hi ha milers de vides i de morts esborrades de la memòria històrica. De mica en mica, van apareixent documents i estudis que ajuden a reconstruir el passat. En seguint la pista d’una carta d’amor entre dos exiliats catalans, els historiadors Jordi Oliva, Martí Picas i Noemí Riudor van topar amb una troballa extraordinària: una llista del Boletín Oficial del Estado que recollia 1.685 morts als camps d’internament francesos entre el 1939 i el 1940.
Durant aquests darrers mesos, els investigadors han anat picant pedra i han pogut registrar un total de 2.800 exiliats morts, en el marc de la seva investigació “El Cost humà de la guerra civil” encarregada per la Direcció General de Memòria Democràtica. Tots tres es van conèixer anys enrere en aquesta mateixa recerca. Oliva n’és el coordinador; Riudor treballa a les comarques del Pallars Sobirà i Pallars Jussà; i Picas s’ocupa del Berguedà. The Washington Post —Jordi Oliva [J.
Un centenar de persones homenatgen els exiliats enterrats a Perpinyà. BarcelonaAl cementiri de l'Oest de Perpinyà hi ha, segons els historiadors Jordi Oliva, Noemí Riudor i Martí Picas, una de les fosses més grans causades per la Guerra Civil. Allà, els tres historiadors han pogut posar nom a 841 exiliats republicans que hi van ser enterrats però n'hi podrien haver molts més. Quan es va iniciar la recerca, el gener de l'any passat, havien documentat 1.685 persones (el llistat es pot consultar aquí) que havien mort a l'exili.
La continuació de la investigació als arxius dels Pirineus Orientals els ha permès augmentar aquesta xifra fins als 2.835. Avui divendres s'ha fet un homenatge a tots aquells que no van sobreviure als primers mesos de l'exili. L'homenatge s'ha fet al costat del petit monòlit de Miquel Paredes que es va erigir el 1944 per senyalitzar el lloc on van ser enterrats. Esculls per accedir a la documentació Els investigadors estan segurs que la xifra d'enterrats al cementiri de l'Oest augmentarà a mesura que avancin les investigacions. La fossa comuna més gran de l’exili inclou una trentena d’ebrencs - Setmanari l'Ebre. Després de perdre la guerra, entre finals de gener i el febrer de 1939, vora 450.000 republicans espanyols i catalans van passar la frontera amb França camí de l’exili. Es tracta, però, d’una xifra aproximada, perquè actualment, 84 anys després, es desconeix quantes persones van fer el pas durant aquells dies de rigorós hivern.
El que sí que és indiscutible és la vessant dramàtica de l’arribada a França de tota esta gent, acollida en camps improvisats i en condicions deplorables a les platges. El 5 de febrer de 1939, va obrir el primer camp de refugiats a la platja d’Argelers, i l’any 2017 la Generalitat de Catalunya va instituir esta data com el Dia Nacional de l’Exili i la Deportació. Només se’n coneixia l’origen d’una tercera part, i entre estos hi havia 31 ebrencs, el nom dels quals va publicar en exclusiva l’edició en paper número 964 del Setmanari l’Ebre, que va aprofundir en històries personals que es van acabar de relligar amb la confecció de la llista. El cementiri de l'Oest de Perpinyà recorda els exiliats republicans enterrats en una fossa comuna. El cementiri de l’Oest de Perpinyà ha acollit un acte en record i homenatge als exiliats republicans que van ser-hi enterrats. La data coincideix amb l’aniversari dels primers enterraments de republicans registrats en aquell cementiri.
Unes investigacions han permès documentar el nom de 841 exiliats republicans que van ser enterrats al cementiri de l’Oest de Perpinyà. La fossa comuna de Perpinyà és una de les més grans causades per la guerra del 1936-1939, i probablement la més gran de les causades per l’exili del 1939, sobretot d’internats als camps d’Argelers, Sant Cebrià i el Barcarès, que trobaren la mort en hospitals de la capital del Rosselló. Actualment, al Cementiri de l’Oest, s’hi pot trobar un petit monòlit dedicat a aquell exili, amb una inscripció que resa: “A la memòria de tots els qui a l’exili han trobat la mort”. La part central de l’acte ha consistit en el desplegament d’una pancarta memorial amb els noms de totes les persones inhumades a la fossa comuna. La fossa comuna del cementiri de l’Oest de Perpinyà | NACIONALITATS & POLÍTICA. El passat 18 de febrer es va celebrar un acte dedicat a homenatjar els refugiats republicans de la Guerra d’Espanya enterrats al cementiri de l’Oest de Perpinyà.
Durant l’acte es va desplegar un mural memorial amb el nom de les 841 persones enterrades en aquest cementiri i que han estat documentades per tres historiadors: Jordi Oliva (membre del GRENPoC), Martí Picas i Noemí Riudor. La fossa comuna de Perpinyà és, segons aquests estudiosos, una de les més grans causades per la Guerra Civil. És probablement la més gran de les causades per l’exili de 1939, i en la qual foren enterrats, sobretot, internats als camps d’Argelers, Sant Cebrià i el Barcarès, que trobaren la mort en hospitals de la capital del Rosselló. L’acte va ser convocat pels tres historiadors que han realitzat la recerca i per les entitats rosselloneses Associació Cultural Xarxa Cebrianenca i pel Col·lectiu de Joves del Rosselló. M'agrada S'està carregant...