Passa'm memòria, un projecte intergeneracional de recuperació de la memòria. Divendres, nou del matí.
Un grup de tres noies i set nois de quart d’ESO que participen en un projecte de diversificació curricular (destinat a l’alumnat en situació sociofamiliar desfavorida i amb alt risc d’abandonament escolar), inicien la segona sessió d’aquest projecte. El coordinen i dinamitzen David Picó i Maria Bru, del punt Òmnia de la zona, un recurs comunitari que, a més d’altres actuacions, promou la inclusió social i laboral a través de l’alfabetització digital. El primer que fan és valorar breument com va ser la sessió anterior: “Bé. Sorpresa. No m’ho esperava”, són les primeres paraules adolescents. Aquesta sessió grupal va servir per a la presentació de les activitats i metodologia de “Passa’m Memòria”, així com de tots els participants. Montessori a l'aula. Maria Montessori (1870-1952), a part de ser la primera metgessa italiana, va ser antropòloga, neuròloga i pedagoga.
És per això que tenia un enorme coneixement del comportament de les persones. Va unir ciència i educació, defensant que hi havia dos elements dels nens que eren essencials: la perfecció del moviment i el llenguatge verbal, perquè l'infant pugui expressar allò que pensa i sent. Explicava que a les primeres edats, que anomenava període sensitiu, els nens aprenen sense esforç coses que de grans els costen molt. Per exemple, les llengües. Un infant de dos anys aprèn a parlar amb facilitat, en canvi a partir dels sis li costarà molt. La Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya ofereix un màster Montessori que en les darreres edicions ha tingut un èxit considerable: hi han participat alumnes catalans, del País Basc, d'Argentina, dels Estats Units i de Rússia (qui no dominava el castelllà venia amb un traductor). Montessori a l'aula. Catàleg d'accions . Agència de Residus de Catalunya. Durant la setmana es duen a terme campanyes de sensibilització, xerrades sobre compostatge, tallers de reparació, conferències, concursos d'idees, exposicions, jocs didàctics, etc.
A l'apartat de destacats, hi ha el Catàleg interactiu de fitxes, una eina de recerca per obtenir les fitxes més adients per realitzar activitats a la Setmana Europea de la prevenció de residus. Trencar el tabú de la mort a l'escola. La mort forma part de la vida i ha d'entrar a l'escola.
Així de clar ho té l'Associació pel Dret a Morir Dignament (DMD), que s'ha proposat trencar el tabú de la mort als centres educatius, on el tema només acostuma a tractar-se des de la perspectiva del dol i la gestió de la pèrdua, un cop ja s'ha produït. Treball, lleure i ciutadania - Aprenentatge Servei. Els educadors socials, uns aliats per les escoles encara desaprofitats. “Què t’ha emocionat avui?” La força d’atracció dels centres Magnet. Hi ha escoles que algunes famílies no volen per als seus fills.
Pels motius que siguin. L'escola Paidos rep el certificat de la UB de centre emocionalment intel·ligent. L'Escola Paidos de Sant Fruitós de Bages ha rebut la certificació d'escola emocionalment intel·ligent.
El centre educatiu ha dedicat els darrers 5 anys a una implementació gradual d'aquesta metodologia, i ha rebut el reconeixement de la School Trainers (Universitat de Barcelona). Fonts dels centre han explicat que «l'educació emocional és el procés educatiu que té com a objectiu el desenvolupament de competències emocionals». I afegeixen que «és un procés que s'inicia des de la primera infància i està present al llarg de tota la vida». No feu deures, feu vacances! (Juanjo Fernández) Ajedrez-Niños prodigio: Niños geniales en jaque. Rameshbabu Praggnanandhaa, recibido esta mañana como un héroe en el aeropuerto de Chennai (la antigua Madrás, India), va al colegio sólo para los exámenes porque su prioridad es ser campeón del mundo de ajedrez.
De momento es el 2º gran maestro más precoz de la historia, a los 12 años, 10 meses y 13 días. El ajedrez es, junto a la música y las matemáticas, la actividad que produce más niños prodigio, cuya educación no es nada fácil, como ocurre con casi todos los superdotados o alumnos de altas capacidades. “Tiene la chispa de la genialidad en sus ojos. Pero también es un niño cariñoso y amable, al menos con las personas que considera miembros de su mundo, como yo. Trabajé con él unos diez días, y solía preocuparse de llevar mi ordenador y otros detalles de ese tipo”, recuerda el español Elizbar Ubilava, uno de los mejores entrenadores del mundo. Ampliar foto. El éxito del modelo educativo en Canadá, donde los profesores no se eligen en oposiciones. El escenario descrito resume una de las principales diferencias con respecto a España: la forma en la que se selecciona al profesorado.
Canadá se encuentra entre los 10 países del mundo mejor posicionados en el informe PISA, el estudio elaborado por la OCDE en diferentes países que mide el rendimiento académico de los estudiantes en matemáticas, ciencia y comprensión lectora. España ocupa la posición 31 y en dos de las competencias está por debajo de la media del resto de países de la OCDE. En Ontario, donde el 94% de los alumnos están matriculados en centros públicos, cuando los estudiantes cumplen 14 años pueden elegir las asignaturas que más les interesan y crear su propio itinerario. Además, pueden escoger entre tres niveles de dificultad para cada una de esas materias: académico (que les permite acceder a la Universidad), applied level (que les conduce al al llamado college) o locally developed (pensado para una rápida incorporación al mercado laboral).
Com afecta el tipus de pati al joc i a les relacions entre infants? Imatge d’arxiu del pati del Centre d’Estudis Joan XXIII, escola dels Jesuïtes. / CARMEN SECANELLA Per pati tradicional entenem un espai exterior amb una zona amb el paviment de sauló molt compactat, algun arbre i una pista de ciment amb porteries i cistelles de bàsquet, en el pati de primària, i algun tobogan i pales i cubells, en el pati d’infantil.
