background preloader

Resolució i bullying

Facebook Twitter

Nens amb vulva i nenes amb penis. Bullying. Il·lustració: Iván Bravo A l’escola tots hem estat o víctimes o agressors o dels que miraven cap a una altra banda.

Bullying

Una altra cosa és que fóssim conscients de la gravetat del fet que uns nens en perseguissin uns altres fins a anul·lar-los. Això no ho sabíem. Això, abans, eren «coses de nens». Això és el que els mestres deien a la Laura cada cop que els companys, per dir-ne d’alguna manera, li deien Betty la fea. “A Finlàndia ja no ens concentrem tant en el que ens pregunten a PISA, sinó en l’educació emocional” Pekka Tukonen, al pati de l’escola El Nou Patufet | Sandra Vicente Finlàndia és coneguda i reconeguda com un referent en innovació i qualitat educativa: la formació dels seus mestres, els seus programes exportats arreu per a combatre l’assetjament i el compromís social de les seves administracions l’han convertida en un exemple per aquells centres que cerquen una renovació pedagògica.

“A Finlàndia ja no ens concentrem tant en el que ens pregunten a PISA, sinó en l’educació emocional”

Però “tota aquesta fama contrasta amb uns resultats a PISA que van baixant”, explica Pekka Tukonen. És mestre i director de l’escola Saunakallio, a la localitat finlandesa de Järvenpää. Aquest docent, que parla perfectament català degut a la seva experiència de set anys en una escola de Sant Cugat del Vallès, diu no estar preocupat per aquesta prova: “cada cop ens concentrem menys en els continguts tradicionals que se’ns pregunta en aquests exàmens i ens focalitzem en aspectes emocionals que també formen part de l’entorn dels infants”.

“Aquesta és la història d'un nen que va sobreviure a l'assetjament escolar” Técnica de la ESTRATEGIA PARADÓJICA para niños DESOBEDIENTES. Tutories entre iguals: plantar cara a l'assetjament plegats - educabarcelona » educabarcelona. Gossos contra el ‘bullying’ Si no riguéssim les gràcies de qui fa mal. Si agredissin algú davant nostre i no féssim res per evitar-ho ens convertiríem directament en còmplices de l'acte de violència.

Si no riguéssim les gràcies de qui fa mal

Perquè reforçaríem el poder de l'agressor. Ho diu i ho subratlla ben clar el programa (revolucionari) que a les escoles finlandeses planta cara al bullying: l'anomenat KiVA (que neix de les paraules Kiusaamista Vastaan, en català: contra l'assetjament escolar). Descobrim en 14 punts i en un vídeo perquè aquesta eina té l'eficàcia que té. Les il·lustracions que ens acompanyen són de la sèrie Protagonistes de Gemma París. Il·lustració: Gemma París 1. 8. 9. 10. 11. 13. 14. El "bullying" en dades: més casos, més violència i des de més petits. Tutories entre iguals: plantar cara a l'assetjament plegats - educabarcelona » educabarcelona. Resolució de conflictes a l’aula. Curs reconegut pel Departament d’Ensenyament REC0323239 Només el fet d’estar en grup ja porta de manera inherent el conflicte.

Resolució de conflictes a l’aula

Quan estem en grup apareixen diferents opinions, punts de vista, subjectivitats, necessitats… que poden desembocar en conflicte. Per això és indispensable dotar als grups de mecanismes d’autoregulació per a poder acollir la diferència i viure-la com a oportunitat i creixement. En aquesta formació us proposem treballar la Resolució de Conflictes que ens podem trobar a l’aula de primària o secundària d’una manera transversal dins el centre educatiu, des d’un enfocament emocional, col·laboratiu i d’apoderament de la persona i del grup. Mediadores contra el ‘bullying’en Salou.

Generar un entorno donde los alumnos puedan hablar libremente de sus conflictos, llegar a un acuerdo y resolverlos.

Mediadores contra el ‘bullying’en Salou

Ese es el objetivo que se ha planteado el instituto Marta Mata, que está formando a una treintena de estudiantes de la ESO que se convertirán en mediadores en los problemas entre compañeros. El proyecto lo ha desarrollado el instituto y cuenta con la colaboración de la Policía Local, que se encarga de llevar a cabo las sesiones de formación a los adolescentes. «Intentamos explicarles que es importante su participación en los conflictos para que los puedan resolver entre ellos», cuenta Víctor Molleda, cabo del Grupo de Relaciones Ciudadanas de la Policía Local de Salou. La clave del éxito en una buena mediación, explica, es «saber escuchar. No intentar imponerse ninguna de las dos partes, sino que sean ambas las que tengan que ceder un poco sus posturas para llegar a un entendimiento». El proceso de mediación, además, concluye con unos acuerdos que deben cumplir ambas partes.

El PROGRAMA TEI, del que es autor Andrés González Bellido, inicia su desarrollo en el 2002 y el proceso de implementación en centros educativos de primaria y secundaria en el 2003Es un programa de convivencia institucional que implica a toda la comunidad educativa, se orienta a mejorar la integración escolar y trabajar por una escuela inclusiva y no violenta, fomentando que las relaciones entre iguales sean más satisfactorias, dirigido a la mejora o modificación del clima y la cultura del centro respecto a la convivencia, conflicto y violencia (física, emocional o psicológica) Se basa en la tutorización emocional entre iguales donde el respeto, la empatía y el compromiso son los pilares básicos de su desarrollo en los centros educativos: En secundaria: Los alumnos de 3º son tutores emocionales de los de 1ºEn primaria: Los alumnos de 5º son tutores emocionales de los de 3ºEn infantil: Los alumnos de 5 años son tutores emocionales de los de 3 años.