Comunicació verbal i canvi metodològic. Com a docents perseguim l’objectiu d’aconseguir crear una relació amb l’alumnat que contribueixi al seu procés d’autoreconeixement i d’autoregulació.
Els autors defensen que en la nostra presència l’alumnat cal que se senti segur, acceptat i considerat. Si aconseguim establir aquesta relació discent-docent generarem més possibilitats per a què l’alumne assumeixi la responsabilitat del seu comportament i del seu procés d’aprenentatge, és a dir que actuï autònomament. Proposen deixar d’actuar com aquell que qüestiona i emet judicis i valoracions. Mantenir una actitud directiva ens porta a actuar com un element fiscalitzador, aquell que valida/autoritza, no només les tasques o produccions si no també la manera de fer i estar. Si som nosaltres els que validem, autoritzem, organitzem, el que fem és negar l’autonomia, negar el permís de ser i d’equivocar-se. Breu introducció dels autors Virgina Axline (1911-1988). Per mi un bon o una bona docent és qui... - Rosa Sensat. #FAQSgokuTV3 A l'escola tenim infants, no els distingim pel color de la pell.… Arthur Levine: “Que un alumne acabi anant a la universitat es decideix a primària” (Antoni Bassas)
El professor Arthur Levine (Nova York, 1948) no vol jubilar-se precisament ara.
Ha dedicat tota la seva vida a l’educació i comprova amb angúnia que el món està canviant tant, i tan de pressa, que l’escola no li pot seguir el ritme i educa els alumnes amb criteris de la societat industrial i culturalment homogènia del segle XX. Creu que el que cal és fomentar el pensament crític dels alumnes i proporcionar-los una atenció tan individualitzada com sigui possible. A Levine li sembla intolerable la quantitat de joves que van caient pel camí, engrossint les llistes del fracàs escolar. Levine va ser president de la Facultat d’Educació de la Universitat de Colúmbia, des d’on va impulsar una aliança amb l’Institut Tecnològic de Massachusetts per millorar la formació del professorat. I a la mestra, qui l'escolta? Són memòria viva i activa de les inquietuds i esperances de tot el seus alumnat... @RosaSensat @Eumo_Editorial… Docència compartida o codocència – Avaluar per Aprendre. “La docència compartida consisteix en el treball de col·laboració deliberat entre dos o més docents en una aula, al llarg de tot el procés de disseny, planificació, execució, avaluació i reflexió, amb l’objectiu comú de desenvolupar practiques educatives eficaces per a tots els alumnes d’un mateix grup, alhora que genera espais de desenvolupament professinal pels Mestres implicats.”
Recollida en la infografia de la docència compartida (Judit Carrera Comas) recollida en l’espai sobre la docència compartida del grup GRAI UAB. La interacció entre el professorat és un fet inherent a la professió docent. En un centre educatiu diàriament s’han de resoldre situacions que acostumen implicar a diferents professors. Guia didàctica del vídeo. Altres articles de referència: Mariano Fernández: “Necesitamos un cambio educativo rápido y profundo” En uno de sus últimos libros ‘La educación en la encrucijada’ (Fundación Santillana) el sociólogo y catedrático de la Universidad Complutense de Madrid, Mariano Fernández Enguita, realiza un análisis de la situación actual de la educación teniendo en cuenta los cambios tecnológicos y sociales.
En esta entrevista explica, entre otras cuestiones, qué necesita la escuela actual o el profesorado, y habla sobre la implantación de otros espacios de aprendizaje como las hiperaulas. Pregunta: En su opinión, ¿cuáles son los retos de la educación del futuro? El escritor estadounidense Douglas Russkoff dice que el futuro ya está aquí, sólo que desigualmente distribuido. Esto se aplica a la educación, elevado al cubo, porque la educación trabaja siempre para el futuro. Vivimos en un mundo que ya es global, digital y mutante, y cada vez lo va a ser más, pero la escuela se diseñó para un entorno nacional, impreso y previsible. P: Y ¿qué deben cambiar los centros? P: Los docentes, por su parte… Decàleg per al benestar docent (entre el compromís i la imaginació)
1/ Ompliràs de coneixement, de vida i d’experiència humana aquest lloc anomenat aula, convertint-lo en un espai de conversa, experimentació i recerca, on les preguntes es converteixen en el motor de l’aprenentatge.
I, de tant en tant, sortiràs de l’aula per enriquir el coneixement en altres escenaris d’aprenentatge tant o més profitosos. El dia a dia d’un mestr@ té molts colors ... també el d’aquest fil ...… Hoy he tocado fondo con el grupo de quinto que no conoce el respeto a un docente que está frente a ellos. Creo que me paro. No puedo más. Reflexions sobre una nova pedagogia. Antoni Portell i Llorca sur Twitter : "@JaumeFunes: “Es pot començar a ser mestre tan sols havent aprés a ensenyar metodològicament bé? Es pot continuar fent de mestre com fins ara si tot a la societat sembla haver canviat?” @Eumo_Editorial @MontseAyats h.