Reivindicación de Ausiàs March como el gran poeta del siglo XV. Destacó como miembro de la baja nobleza, ejerció de halconero real, luchó en las conquistas mediterráneas de la antigua Corona de Aragón, tuvo dos mujeres, amantes esclavas y monjas, y numerosos hijos bastardos y fue tan misógino como sus coetáneos.
Por todo ello Ausiàs March (Valencia 1400-1459) no hubiera pasado a la historia. Pero, además de guerrear, seducir y aprovecharse de su condición, a este caballero de Alfonso el Magnánimo le gustaba mucho escribir. Tanto que compuso 10.000 versos en su lengua materna, el valenciano, como se denominaba históricamente al catalán en el antiguo Reino de Valencia. Dejó el provenzal que había marcado la poesía trovadoresca (y la obra de su padre) para ser el primer poeta en su idioma en los estertores de la Edad Media. Muy pronto se tradujo, y ya en su época, con la imprenta en ciernes, su obra fue elogiada por el Marqués de Santillana. Los clásicos nunca mueren. Leerlo no es fácil y no solo por su valenciano antiguo. La llibertat segons Mercè Rodoreda. El conte més famós de la nord-americana Shirley Jackson (1916- 1965) és el titulat The Lottery, que va publicar per primera vegada The New Yorker el 28 de juny de 1948.
Narra la macabra tradició, en forma de loteria, d’un poble de l’Amèrica profunda. Aquell mateix dia de l’aparició del relat en la prestigiosa revista -el 28 de juny- representa que en el poble fictici se celebra, any rere any i des de temps immemorials, una rifa singular. Cada família escriu el seu nom en un paper. Tots els paperets, sense excepció, formen part del sorteig, dins una caixa de fusta antiga, feta de parts de la caixa original, aquella mateixa amb què s’havia perpetrat per primer cop el ritu execrable (una caixa reverida com una relíquia sagrada).
Una mà innocent tria un paper, el nom d’un llinatge. El dolor del ritu iniciàtic Escapar d’una vida invivible. Rellegir Mercè Rodoreda a la llum de ‘La Mort i la Primavera’ Després de deu anys de gestació, Club Editor reedita La Mort i la Primavera de Mercè Rodoreda, revisada per Arnau Pons, que també hi ha escrit un postfaci a tall d’assaig interpretatiu, i que pren de referència l’edició de Núria Folch publicada el 1986.
La novel·la pòstuma de Rodoreda arribarà a les llibreries aquesta mateixa setmana, i ofereix una nova reflexió a la controvèrsia que ha acompanyat fins a dia d’avui una història que, com era costum en Rodoreda, va ser escrita en més d’un estadi redaccional. Una nova espiera, doncs, per poder rellegir la seva obra.
Mercè Rodoreda (1908-1983) Calia una idea forta de país. La cara més sediciosa de Mercè Rodoreda. "Hi ha una Mercè Rodoreda eminentment política que ha quedat sepultada".
Ho afirma Maria Bohigas, responsable de Club Editor, que recupera una obra cabdal del seu catàleg editorial, La mort i la primavera. Una nova edició que pretén que el públic català "oblidi l'Aloma o el Mirall trencat de l'escola i que sàpiga que Rodoreda és una altra cosa". La primavera esguerrada. Nova edició de ‘La mort i la primavera’, una novel·la sobre la sedició, que Mercè Rodoreda va deixar inacabada. En un lloc sense nom i en una època indeterminada, aïllat enmig d’una natura inquietantment humana, viu un poble sotmès a una llei rigorosa i a la vigilància constant de dues amenaces: els caramens, uns éssers que no ha vist mai ningú, i les envestides del riu, que amenaça d’endur-se les cases.
Les mares turmenten el desig de les criatures amb punxons de ferro. Els homes turmenten el desig de les mares embenant-los els ulls. El ferrer, que és qui mana, fabrica argolles per assegurar-se que la por sigui sempre més forta que el desig. Però el desig, per moments, es fa més fort que la por. Quan ve la primavera. Maria Bohigas diu que la gran literatura ha de ser llegida de moltes maneres i que hi ha novel·les que ho necessiten més que unes altres, perquè no s’han llegit bé. El descobriment de la jove Rodoreda. Mercè Rodoreda és l'escriptora catalana més reconeguda del segle XX.
Gabriel García Márquez va comentar que La plaça del Diamant era "la novela más bella que se ha publicado en España después de la guerra civil". Algunes de les obres menys conegudes de Rodoreda han estat reeditades per Edicions 62 en el volum Obres de joventut. 'La mort i la primavera': la Rodoreda més política. L'editor històric de Mercè Rodoreda, Club Editor, publica una nova edició, revisada, de La mort i la primavera, una obra molt atípica de l'autora, que té poc a veure amb La plaça del Diamant o amb Aloma.
Maria Bohigas, l'editora de Club Editor, que ha presentat el llibre amb el seu traductor al castellà i amb el responsable de la reedició, la defineix com una obra que tot i haver-se publicat per primera vegada el 1986, és "de màxima actualitat", perquè es tracta d'un llibre molt crític, molt iconoclasta, i ara "estem en un moment molt propici per a desvelar-la bé". Bohigas ha celebrat la publicació d'aquesta novel·la, que ha definit com un autèntic emblema de l'editorial, com ho és Incerta glòria, de Joan Sales.
Per a públics diversos Maria Bohigas afirma que es tracta d'una obra molt dura, però destaca que és accessible per a qualsevol lector, perquè té un català cristal·lí, que "passa molt bé". Una obra singular Un llibre per a una època. La muerte y la primavera. En la primera línea de La muerte y la primavera (uno de los libros más importantes de la literatura catalana e ibérica de la segunda mitad del siglo XX, si bien lo más exacto sería situarlo en un contexto europeo), un cuerpo se desnuda al pie de un árbol para entrar en el agua.
Entonces, el narrador dice que le daba miedo “que el aire, al vaciarse del estorbo que era yo, se enfureciese”. Con todo, hay varias formas de muerte en la vida y en las vidas imaginarias de los personajes que pueblan La muerte y la primavera: se puede morir a manos de los otros, a manos de uno mismo o a manos del Poder. Puede, incluso, morir quien encarna al Poder. Es más difícil suponer que alguna de esas formas de muerte garantice alguna de libertad o la reordenación del mundo. En todo caso, todas estas ideas se insinúan en el mismo momento de empezar a leer esta parábola de parábolas. Club Editor llama entrar mundo Rodoreda a través "La muerte y la primavera"
Barcelona, 14 nov (EFE).- Club Editor llegará mañana a las librerías con una nueva edición de la novela póstuma de Mercè Rodoreda, "La muerte y la primavera", en una versión en catalán y castellano, con la que llama a los lectores a entrar en el universo de la escritora y que "descubran la luz que emana".
La editora Maria Bohigas ha incidido hoy en rueda de prensa en que en un momento como el actual existe "la voluntad de diálogo con la literatura peninsular" a través de títulos como éste, que es "la matriz de toda la obra de Rodoreda", aunque sea principalmente conocida por "La plaça del diamant". La obra está protagonizada por un adolescente que vive en un pueblo, en el que hay un bosque de los muertos, que acabará sucumbiendo tras un incendio. Muerte y primavera de (otra) Rodoreda. 'La muerte y la primavera', de Mercè Rodoreda: Desahucio de una sociedad totalitaria. Una de las negligencias que más caras estamos pagando en España es la de haber segmentado nuestras distintas literaturas, renunciando a la construcción de un patrimonio común que pudiera funcionar como tradición viva y simultánea de todas nuestras lenguas.
La reflexión viene al caso por la nueva y extraordinaria traducción de La muerte y la primavera, de Mercè Rodoreda, una de las novelas más radicales que se escribieron en el pasado siglo y que, incomprensiblemente, apenas ha generado influencia y exégesis crítica en este país. Sólo otro escritor, como es el caso de Eduardo Jordà, podía aceptar el reto de traducir una obra tan compleja.
Escrita a principios de la década de 1960, La muerte y la primavera es fruto de los rigores del exilio que padeció su autora. Rodoreda fue la primera escritora española que habló de los campos nazis, en su cuento Noche y niebla, publicado en México en 1947. Pla: "El catalán es un pueblo llorica" Destino publica "Hacerse todas las ilusiones posibles", un segundo volumen inédito de las "Notas dispersas" de Josep Pla.
A diferencia del último inédito aparecido de Josep Pla (1897-1981) en 2014, La vida lenta, que reunía una serie de apuntes de trinchera del prosista, a menudo telegráficos e íntimos correspondientes a libretas de los años 1956, 1957 y 1964, ahora no se trata de material en bruto, sino de textos reescritos, reelaborados e incluso en ocasiones mecanografiados con una explícita voluntad literaria. Iban destinados a un volumen de sus Obres completes que jamás vio la luz, probablemente a la espera de tiempos propicios. Institut Virtual Internacional de Traducció. La guerra cubana d’un patriota català. El jove Josep Conangla (Montblanc, 1865 - l’Havana, 1965) era un afortunat dins de la desgràcia que suposava haver de fer la guerra a Cuba.
Recluta a la força, no va disparar un sol tret en tres anys i gràcies als contactes familiars va poder seguir el conflicte des de les oficines administratives de les casernes espanyoles. Tenia 23 anys quan el 1898 va acabar la guerra i va ser repatriat a la metròpoli derrotada per la intervenció dels Estats Units. Conangla, però, va emigrar a Cuba el 1905, enamorat d’aquelles ànsies de llibertat que va copsar en els rebels, i desencisat de l’Estat centralista i en crisi que era Espanya.
Les seves experiències de la guerra van ser cabdals per perfilar la seva figura com a referent del nacionalisme català. La University of Alabama Press ha publicat enguany en anglès els records que Conangla va deixar escrits a Memòries de la meva joventut a Cuba. Online.liverpooluniversitypress.co. Panorama de la literatura catalana de postguerra. Para algunos, la victoria alcanzada en 1939 corrigió felizmente la suma de errores cometidos a lo largo de la historia contemporánea.
Entre ellos, la tolerancia concedida a una cultura local, la catalana, que se había desarrollado, insidiosamente, en amplias zonas del noreste peninsular. “Atención preferentísima ha de merecerme la cultura en todas sus graduaciones”, decía el primer gobernador civil franquista de Barcelona, don Wenceslao González Oliveros, al tomar posesión de su cargo (1).
“Cuarenta años de progresiva desespañolización (salvo el breve, próspero y sosegado período dictatorial) exigen un esfuerzo inmediato y continuo de signo contrario. Reportatges - Ara.cat. Marc Pastor, ¿el David Lynch de la literatura catalana? Dimarts, 14 de març del 2017 - 18:31 CET Marc Pastor (Barcelona, 1977) és el David Lynch de la literatura catalana. Les seves novel·les ens atrapen des de la primera pàgina, però a partir de cert moment ens fan entrar en una altra dimensió: llavors hem de reconsiderar tot el que hem llegit a la llum de les novetats, que en el cas de Pastor solen incloure viatges en el temps. Literatura catalana: 35 llibres recomanats per Sant Jordi 2017. Dimarts, 18 d'abril del 2017 - 16:00 CEST. Puesta al día en las letras catalanas. La ausencia fecunda El cuento es el género que ha dado en catalán mejores resultados en estas últimas décadas Es fácil encontrar dos o tres novelas al año en catalán, capaces de satisfacer al más exigente de los lectores.
Paperdevidre. Abans equivocada que lesbiana. Projecte TRACES. Base de dades de llengua i literatura catalanes. PERE CALDERS. Grup d'Estudis de Literatura Catalana Contemporània. Les quatre grans Cròniques. Les quatre grans Cròniques és el nom amb el qual es coneixen quatre obres escrites en català a finals del segle XIII i durant el XIV. ASSOCIACIÓ D'ESCRIPTORS EN LLENGUA CATALANA. Siglo de Oro Valenciano. El Siglo de Oro valenciano o Siglo de Oro de las Letras Valencianas, corresponde a un periodo histórico que abarca prácticamente todo el siglo XV y el siglo XVI. Considerándose un gran movimiento cultural, abarca todas las ciencias de la época y aporta las mejores obras literarias en valenciano escritas en el reino de Valencia. Literatura en catalán. Cerques guiades. Base de dades de llengua i literatura catalanes.
Poesia en català als segles XIV i XV. Manuscrit de l’Espill de Jaume Roig Després de més dos-cents anys de seguir les normes retòriques estrictes de la poesia trobadoresca, els poetes catalans deixen el provençal i comencen a escriure en català i reben influències d'altres cultures romàniques. El segle XV és el segle d'or de la literatura catalana, però per diverses causes aquesta esplendor cultural no va tenir continuïtat. Cal remarcar que tots els grans literats d'aquest segle són valencians.
L'explicació d'aquest fet és que al final del segle XIV al Principat les epidèmies i les guerres hi van provocar una decadència demogràfica i econòmica important; durant el segle XV el Regne de València va experimentar un gran creixement econòmic i demogràfic i es va convertir en la capital econòmica de la Corona d'Aragó. Literatura andorrana. Segle d'or valencià. El segle d'or valencià o segle d'or de les lletres valencianes correspon a un període històric que abasta gairebé tot el segle XV i que aporta les millors obres literàries en valencià de l'època.
La immensa majoria dels grans escriptors d'aquest temps són valencians. Descripció[modifica | modifica el codi] Alguns autors inclouen l'obra Lo Somni de Bernat Metge (publicada el 1399 a Barcelona) com a inici de l'època, tot i que freqüentment aquesta obra se sol excloure i se sol començar amb Francesc Eiximenis, nascut a Girona, i que entre els anys 1384 i 1408 va viure a València, on va escriure la major part de les seues obres. Noucentisme. Literatura modernista. Renaixença. Literatura en català. Literatura - Institut Ramon Llull – Llengua i cultura catalanes.
Períodes Literaris a lletrA. Books 2010 2019 024 2014 1 6. Ausiàs March i la seva època.