http://www.museoreinasofia.es/
Cubisme Juan Gris: Home en un cafè, 1914, oli i collage Origen i significat[modifica | modifica el codi] El nom "Cubisme" prové d'una reflexió de Matisse (que, per descriure un quadre de Georges Braque, va parlar de «petits cubs»), però va ser introduït pel crític d'art Louis Vauxcelles, que el 1908 va descriure l'obra de Georges Braque com a 'rareses cúbiques'. La paraula Cubisme prové de Cub i inicialment tenia connotacions burlesques. El cubisme s'alimenta dels escrits i de les últimes obres de Paul Cézanne, el primer a fer una interpretació del món segons volums elementals (cubs, esferes, piràmides): „Tot en la natura pren la seva forma del cub, l'esfera i el cilindre." El cubisme escultòric té la mateixa estètica que el pictòric, i els mateixos objectius, però treballa en tres dimensions.
museo del prado El Museo del Prado ha presentado esta Navidad sus primeras audioguías dirigidas al público infantil. El nuevo sistema de guiado para niños incluye amenos comentarios sobre casi veinte obras de la colección. Recomendado para niños con edades comprendidas entre los 6 y los 10 años. Museos Vaticanos - Web oficial Villas Pontificias, todavía más cercanas y abiertas a todos Nuevas historias y nuevas emociones en las Villas Pontificias de Castelgandolfo que, desde septiembre, amplían su oferta cultural gracias al lanzamiento de nuevos itinerarios, visitas y originales soluciones de movilidad. Más de un año después de la apertura al público del Jardín Barberini, la propuesta turística, nuevamente examinada y ampliamente renovada, pone a disposición de las familias y de cada uno de los visitantes un rico abanico de alternativas.
Orfisme (avantguarda) No figuració o figuració gairebé simbòlica: tendència cap a l'abstracció geomètrica.Estructuració a força de formes geomètriques més o menys rígides: cercles i semicercles en bandes concèntriques, segments alternats, prismes de color, etc.Recerca de la correlació entre sons i colors.Sensació de dinamisme rítmic.Composicions de gran fantasia. Combinant la influència de Seurat i la tendència cubista a construir la imatge en formes geomètriques, Robert Delaunay pintà uns quadres amb taques de colors que poden ser considerats totalment abstractes: l'únic motiu del quadre és la llum i el color, no hi cap altra referència naturalista. L'obra de Delaunay tingué un gran èxit a Munic quan fou exposada a les exhibicions que organitzaven els artistes del grup expressionista anomenat "Der Blaue Reiter" (El Genet Blau), V. Kandinski i F. Marc, els organitzadors d'aquest grup, adoptaren els procediments coloristes del cubisme de Delaunay.
Surrealisme El surrealisme és un moviment artístic i literari sorgit a França A la primera meitat del segle XX, el 1924, va aparèixer el primer manifest surrealista, entorn de la personalitat del poeta André Breton, a París. En un principi, era un moviment per a escriptors, però immediatament es van veure les enormes possibilitats que hi havia per a la pintura i l'escultura. Va sorgir per tant com un moviment poètic, en el qual pintura i escultura es conceben com conseqüències plàstiques de la poesia. Aviat, es van distingir dues maneres de fer art surrealista: Per una banda, els pintors que seguien defensant l'automatisme com a mecanisme lliure de la intervenció de la raó; entre els artistes més destacats estan Joan Miró i André Masson. D'una altra, cada vegada va adquirir més força l'opinió de qui creien que la figuració naturalista podia ser un recurs igual de vàlid.
Espacialisme L'espacialisme (en italià,spazialismo o movimento spazialista) és un moviment artístic fundat per l'artista Lucio Fontana el 1946, poc després de la Segona Guerra Mundial. Mentre estava refugiat a l'Argentina, Fontana va presentar el Manifiesto Blanco el 1946, on s'exposaven les bases del moviment. Un dels aspectes més rellevants era la creació d'espais fent servir la matèria, la massa i el buit, i també mitjançant el contrastos de colors i llum, fent servir empasatats sobre les teles i incisions a la tela.[1] El moviment coincideix aproximadament amb el naixement de l'Expressionisme abstracte a Nova York. Lucio Fontana Lucio Fontana per Lothar Wolleh Va passar els primers anys de seva vida a Itàlia. Es va allistar a l'exèrcit i va combatre a la Primera Guerra Mundial.
Taquisme El tachisme (del francès tachisme, derivat de tache - taca) fou un estil de pintura abstracta desenvolupat durant els anys 1940 i 1950. Sovint se'l considera com l'equivalent europeu de l'expressionisme abstracte nord-americà. Altres noms d'aquest moviment són l'art informel (similar a l'action painting) i abstraction lyrique (relacionat amb l'abstracció lírica estatunidenca). Els artistes del Grup CoBrA i del japonès Gutai també estan relacionats amb el taquisme. Jiménez-Balaguer CoBrA El Grupo «Cobra» o CoBrA es un movimiento artístico fundado en París en 1948 y disuelto en 1951, debido a las disensiones y rivalidades internas así como por la mala salud de sus miembros Asger Jorn y Christian Dotremont. El nombre es el acrónimo de «Copenhague, Bruselas, Ámsterdam», ciudades de origen de los fundadores del movimiento. El movimiento editó 10 números de su propia revista llamada también CoBrA. Formaron parte del grupo «Cobra»: Christian Dotremont, Jacques Calonne, Joseph Noiret, Asger Jorn, Else Alfelt, Karel Appel, Mogens Balle, Ejler Bille, Eugène Brands, Hugo Claus, Constant, Corneille, Pierre Alechinsky, Jan Nieuwenhuys, Lucebert, Pol Bury, Georges Collignon, William Gear, Stephen Gilbert, Svavar Gudnason, Reinhoud d'Haese, Henry Heerup, Egill Jacobsen, Carl-Henning Pedersen, Erik Thommesen, Jacques Doucet y Jean-Michel Atlan.